a les 8 de la tarda al Casal de Marçà.
Dos anys després de la publicació del llibre Ni Nadal ni Setmana Santa, Jordi Martí publica un segon recull d’articles, escrits durant prop de deu anys, que parlen de les lluites socials. Visions perifèriques de combat es troba dividit en nou capítols temàtics que recullen articles publicats i no publicats encapçalats per una cita a voltes coneguda i altres no tant. El llibre s’obre amb un pròleg de l’activista antimilitarista tarragoní Josep Maria Yago, membre com l’autor de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau. Diu el pròleg que «El llenguatge és ben entenedor i diu, clar i català, el que toca. Al pa, pa, al vi, vi i als governs, bancs i grans empresaris, lladres i pocavergonyes.»
El primer capítol porta per títol «Un món on càpiguen
tots els mons» i recull els articles més directament relacionats amb el
moviment antiglobalització. «Em maten si no treballo i si treballo, em
maten» és una coneguda frase d’una cançó del cantautor uruguaià Daniel
Vigietti, versionada pel grup basc Potato i posa títol al capítol
dedicat a parlar de les lluites laborals, econòmiques i sindicals; així
com de la militància anarcosindicalista de l’autor en el sindicat CGT.
«El feixisme és la màxima expressió del capitalisme»,
una frase de Durruti serveix per donar títol als articles relacionats
amb l’extensió del feixisme en moment de crisi a Europa sencera i a
Catalunya en particular. «Una sola raça, la humana» recull els escrits
contra el racisme i la xenofòbia. «L’art o la vida, la vida i l’art»
inclou textos sobre art i cultura en general, mentre que «Nomenclàtor»
són articles de referències llibertàries, ecologistes, poètiques,
musicals… de l’autor i el món cultural que se’n desprèn.
«Callar és acceptar l’opressió, per això no callo»
són textos diversos contra el silenci a què ens condemna la resignació
que molta gent practica i que no lliga gens amb els propòsits de
l’autor. I «Bon cop de ral» són els textos escrits durant l’acabament
del pujolisme analitzant i criticant la nefasta herència que deixava
aquesta forma de claudicació nacional i opressió social que ha suposat
el poder mantingut durant trenta anys per part dels regionalistes de CyU
al Principat.
Jordi Martí Font, nascut a Tarragona el 1969, és de
Marçà i treballa a Reus. Filòleg de formació, ha treballat com a
corrector, periodista i professor de Secundària. Defineix els articles
recollits en Visions perifèriques de combat com «Volgudament
fora del centre i escolats cap a l’esquerra, aquests articles dibuixen
el panorama de lluites perdudes que van fer possible l’actual saqueig a
què els mercats (rics i banquers amb la connivència de polítics) estan
sotmetent les nostres societats. Fa deu anys alguns els van plantar cara
i ara més que mai, cal que algú els la torni a plantar i aquest cop
guanyi. O això o el caos (i aquí caos és una paraula decididament negativa…)»